Piòmetra en gosses (Cas clínic - Nuca)

La Nuca és una Golden Retriever de 13 anys que va començar a vomitar, menjar molt poc i beure molta aigua.

Durant l’exploració a la consulta vam veure que presentava una important apatia (poca energia), forta deshidratació, metrorràgia (hemorràgia vaginal) i una important distensió de l’abdomen. Li vam realitzar una analítica de sang i una ecografia abdominal diagnosticant així que la Nuca patia una piòmetra (infecció de la matriu). Com a tractament, li vam realitzar una ovariohisterectomia (extirpació quirúrgica dels ovaris i la matriu). Al cap de dos dies ja li vam poder donar l’alta de la clínica i passada una setmana ha vingut a fer una revisió per veure com anava tot.

Un èxit! La Nuca ha entrat movent la cua ben contenta... Els propietaris ens han comentat que cada dia va guanyant energia, menja amb més ganes i fins i tot busca petits moments per jugar.

 


Què és una piòmetra?

La piòmetra és una infecció de l’úter (matriu) molt freqüent en les gosses adultes o d’edat avançada. Tot i així també pot produir-se en gates, fures femelles, conilles i conilles porquines. No obstant, aquesta malaltia és més freqüent en gosses degut a les característiques del seu cicle estral. Durant els dos mesos posteriors al cel, les gosses tenen uns nivells de progesterona molt alts. Aquesta progesterona provoca diferents canvis al teixit uterí que predisposen al creixement de bactèries a la mucosa de la matriu, lo que comporta l’acumulació de pus a l’interior de l’úter. Pot ser que el coll de la matriu estigui tancat, fent que el pus no pugui sortir a l’exterior (piòmetra tancada) o en cas que estigui obert, veurem que la vulva supura i surt una secreció purulenta amb molt mala olor (piòmetra oberta).

 


Quins són els símptomes de la piòmetra?

  • Els símptomes solen aparèixer entre la tercera i sisena setmana després del cel. Poden ser molt variables, però els més freqüents són: apatia, anorèxia (no mengen), febre, vòmits, polidípsia (beuen molta més aigua del normal), poliúria (orinen més), deshidratació i en cas que la piòmetra sigui oberta, descàrrega vulvar purulenta.
  • Si la malaltia està molt avançada, les gosses poden estar en estat de shock degut a complicacions greus secundaries a la piòmetra: septicèmia (bactèries en sang), endotoxèmia (toxines a la sang), peritonitis o insuficiència renal. En aquests casos, és tracta d’una urgència veterinària, en 24-48hores l’animal pot morir.

 


Quin és el tractament de la piòmetra?

  • Cada cas s’ha de estudiar de manera individual. En els casos més lleus, podem optar per un tractament mèdic (no quirúrgic). No obstant, molts cops aquesta malaltia està molt avançada i l’únic tractament possible és realitzar una ovariohisterectomia (extirpació dels ovaris i matriu).

 


Podem prevenir d’alguna manera la piòmetra?

  • Si hem decidit que no volem fer criar a la nostra gossa, la millor prevenció d’aquesta patologia és la esterilització. En cas contrari, controlar quan li toca el cel, quina durada tenen i com són els flux vaginals (coloració, densitat i olor del flux) és la millor manera per determinar si el cel que està tenint és normal. Si detecteu qualsevol canvi en el seu cel, consulteu al vostre veterinari. Un diagnòstic precoç de la malaltia ens ajuda molt a que el pronòstic sigui molt favorable!